Resum

Aquest bloc tracta sobre el treball de recerca de quart d’E.S.O. sobre la xemeneia que perteneixia a la CELO (Companyia Espanyola Libbey Owens) que es troba en Sant Adrià de Besòs al pàrquing de l’actual “Alcampo”. A continuació mostrem la informació que hem obtingut a partir de diverses activitats, com per exemple una entrevista amb un extreballador de la CELO, els càlculs de l'alçaria de la xemeneia i una petita enquesta.

Este bloc trata sobre el trabajo de recerca de cuarto de ESO sobre la chimenea que pertenecía a la CELO (Compañía Española Libbey Owens) que está a San Adrián del Besós en el parquin del actual “Alcampo”. A continuación mostraremos la información que hemos obtenido a partir de diversas actividades, como por ejemplo una entrevista a un extrabajador de la CELO, los calculos de la altura de la chimenea y una pequeña encuesta.

This blog is about the work of research of quart ESO over the fireplace which belonged to the CELO (Compañía Española Libbey Owens) the fireplace is in the "Alcampo" parquin in San Adrián the Besòs. Here we will show the information we have obtained from various activities, as for example an interview to a former worker of the CELO, the calculations of the height of the fireplace and a small survey.

Descripció

LA CELO

La xemeneia que es troba actualment al pàrquing de "l'Alcampo" és l'antiga caldera que alimentava la màquina de vapor de la CELO.

La base de la xemeneia industrial de la fabrica C.E.L.O., és de maó ceràmic vist, de forma prismàtica i de base quadrada, amb les quatre cares decorades amb arcuacions amb arquivoltes, està coronada per una cornisa de tres motllures escalonades.

El procés de construcció de les xemeneies era complicat i necessitava d'una gran experiència, per aquest motiu les construïen mestres d'obres especialitzats.

PROCÉS DE FABRICACIÓ

El procés de fabricació de la CELO era el de Libbey y Owens que destacava per la seva producció de vidre pla.

Primerament el vidre es fabricava a partir d’una barreja complexa de compostos vitrificats; com el sílice que provenia de Galícia, fundetes; com els àlcalis, i estabilitzats; com la calç.

Aquestes matèries primeres es carreguen en el forn de cubeta (de producció contínua) per mitjà d'una tremuja. Aquest forn s'escalfa amb

cremadors de gas o petroli per fer la fusió del vidre (pas de sòlid a líquid). El vidre es transforma en un líquid viscós i transparent a temperatures majors de 1000ºC. El procés s'inicia introduint una "carnada" en el vidre fos, que a l'hissar-se extreu el vidre.

Aquesta banda contínua és atrapada a les vores per corrons modelats. La cinta de vidre s'eleva a través de la torre de “recocido”, on s'endureix lentament, per a emergir al final del recorregut, on és tallada en forma automàtica en llargs predeterminats. Controlant la temperatura de refredament s'evita la desvitrificació o cristal·lització.

El vidre estirat té superfícies dures i polides a foc, però presenta una certa quantitat d'ondulacions provocades pel procés de fabricació. Després de tot el procés el vidre s'emmagatzemava i més tard s'enviava a les empreses que el demanaven.

En certes aplicacions, com miralls, vidres per a vehicles de transport i vidrieres, la distorsió del vidre no és tolerable.

Núria Arnau, UNA DE XEMENEIES, Perqué a Sant Adrià en tenim de tots colors (Part I), (05.01.2009)
http://blocs.esquerra.cat/nuriaarnau/bloc/una-de-xemeneies-per-que-a-sant-adria-en-tenim-de-tots-colors-part-i

Tessy Lopéz y Ana Martinez , I. ¿CÓMO Y CON QUÉ SE HACE EL VIDRIO?, a:“EL MUNDO MÁGICO DEL VIDRIO”

http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen3/ciencia3/137/html/sec_4.html

La fabricació del vidrio, a: “Casa del parabrisas”

http://www.casadelparabrisas.com/html.bl.fabrvidrio.htm

Localització de la CELO

Localització

La CELO estava situada a Sant Adrià de Besós, Barcelona. On es troba ara l'actual "Alcampo". La indústria ocupava una illa rectangular, inicialment amb una superfície de 30.000 m2 i que posteriorment va ser ampliada a més del doble. Estava situada a la zona industrial del marge esquerra del municipi, per sobre de la línia del ferrocarril. La finca estava delimitada per l’avinguda Eduard Maristany, punt per on tenia l’accés principal el recinte, el carrer de Ramón Viñas, el carrer Torrassa i un camí que llindava amb els camps de conreus veïns situats entre l’actual avda. de la Platja i el camí.

Historia de la CELO

HISTORIA

Fàbrica CELO (companyia espanyola per la fabricació mecànica del vidre S.A.) va ser creada en 1923, per Miguel Alejandre, però no es va posar en marxa fins a 1925.El seu fundador va ser el primer en utilitzar el sistema de vidre pla inventat per Libbey i Owens.

La fabrica CELO es va construir en aquest punt de Sant Adrià pels avantatges que li oferien la proximitat amb la línia fèrria que li permetia tant l’arribada de matèries primeres com la distribució dels seus productes a qualsevol lloc de la Península o d’Europa, així com la proximitat a les centrals tèrmiques fonamentals per la provisió de l’energia necessària.

La CELO va arribar a tenir uns 300 treballadors, aquest nombre va anant reduint poc a poc per la incorporació de màquines. En aquell moment la CELO posseïa els medis més moderns i perfectes per la producció del vidre pla existent a tota Espanya.

L’any 1955 va esclatar la caldera de la central, que va produir greus danys materials i pèrdua de vides humanes.

La CELO va reconstruir les instal·lacions i va continuar funcionant amb normalitat, fins que l'any 1987 data en que va comprar la fàbrica una marca xinesa.

La fàbrica va tancar per que perdia terreny sobre les altres tecnologies més una crisis de la construcció als anys 70 i el fort augment del petroli que era molt important ja que la vella màquina funcionava amb aquest carburant. Va tancar al 1985. A pesar de deixar un gran nombre de empleats a l’atur no va ser un tancament gaire conflictiu.

L'any 1988, en mig del boom de les grans superfícies, la fàbrica va ser enderrocada i s'hi va construir el PRYCA.

Xina va instal·lar la fabrica CELO per 200.000.000 de pessetes. La fabrica es va instal·lar inicialment a Yi’an (Heilongiang) on van treballar set espanyols entre ells, Jaume Vallés, el cap de producció.

Fonts d'informació:

Fragment d'artícle de la Vanguardia del 15 d'octubre del 1932, Riña entre obreros http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1932/10/15/pagina-7/33193444/pdf.html?search=ri%C3%B1a%20entre%20obreros

DANIEL PEREZ SANCHEZ, Estudio de la CELO, treball de recerca del IES MVM, abril de 2000.

Entrevista Juame Vallès extreballador de la CELO, 7 de maig del 2010.

Núria Arnau, UNA DE XEMENEIES, Perqué a Sant Adrià en tenim de tots colors (Part I), (05.01.2009) http://blocs.esquerra.cat/nuriaarnau/bloc/una-de-xemeneies-per-que-a-sant-adria-en-tenim-de-tots-colors-part-i